Festival Llum BCN 2020 – Jugant amb la llum

Els docents i l’AMPA de l’Escola Sant Martí del Poblenou, juntament amb el FabLab de Barcelona, han estat treballant per tal de muntar la primera instal·lació del Festival Llum BCN feta per alumnes d’una escola de primària. La instal·lació està feta per nens i nenes de 5è i 6è de l’escola i s’hi ha treballat des de gener.

Famílies i docents col·laboren en la creació de vinyetes cinètiques de llum i ombra, reutilitzant materials, desenvolupant la seva creativitat i donant solucions als reptes que es plantegen. La instal·lació interactiva que sorgeix del projecte Future Learning Unit es podrà veure al FabLab de Barcelona (carrer Pujades 102) del 14 al 16 de febrer en el context de la festa de la llum de Barcelona.

Col.laboradors i patrocinadors: IAAC- Fab Lab Barcelona, Escola Sant Martí de Poblenou, Doit-europe, AMPA Escola Sant Martí.

Les vinyetes que han fet els nens i nenes de 5è i 6è s’han treballat a partir d’històries que ells i elles s’han inventat. Per tal de vincular les obres amb les històries a continuació es poden llegir les històries que estaran vinculades virtualment amb les vinyetes mitjançant codis QR.

Un agraïment especial a les mestres dels cursos que hi participen, així com als pares i mares que han ajudat a que aquesta instal·lació sigui un èxit, entre els quals destaquem en Xavi Cobos, Jens Grivolla, Raul Mendez-Vasquez, Francesc Montserrat, Tomas Op de Beeck, Marc Pous i Ignasi Torrent.

Històries

El militar Felip

Hi havia una vegada un senyor militar jubilat. Aquesta és la seva historia…

En Felip estava lluitant a l’altre punta del món, així que van haver de ser els seus amics els que van haver d’informar-lo de que la seva família desapareixeria (no li van dir el per què).

En Felip va voler tornar a casa ràpidament. Per això, va haver de robar una nau enemiga, però la nau tenia un sistema d’auto-destrucció que el va fer caure a la selva.

En Felip, perdut, va haver de creuar rius i sortejar els enemics fins que va arribar a casa d’un conegut seu. Malauradament, els enemics ja l’havien capturat pel que va haver de buscar-lo. Mentre el buscava va descobrir que podia parlar amb els animals, així que va preguntar a un mico si podia salvar al seu amic mentre ell buscava a la seva família. El mico va acceptar i va sortir disparat trepant pels arbres.

Després d’hores caminant no va trobar a la seva família, així que es va preocupar. Però després va recordar que la seva família estava de vacances així que va descobrir que no era el seu amic el que el va avisar sinó que era un enemic, va tornar, ho va explicar tot i el va ficar a la presó.

50 anys després el Felip es va convertir en un vellet al que li agrada explicar les seves històries als seus nets.

HISHAM I ELOI

El Nen del joc

La majoria de les persones tenen un propòsit en la seva vida. Robert era un nen bo que li agradaven els videojocs i la seva família li comprava molts jocs (massa jocs).

El Robert va prioritzar els jocs abans que les seves obligacions. La seva família no es va adonar de que s’estava convertint en una addicció. Quan els pares es van adonar que era ja una addicció ja era massa tard per parar-li els peus.

Al cap del temps el Robert va deixar de distingir la realitat amb els videojocs
fins que la seva família va decidir portar-lo a un centre.

El Robert estava cansat d’estar sol. La seva única companyia era un llit, una cadira i pols de no netejar. El Robert estava fart de la seva miserable vida, l’odiava. Llavors va decidir escapar-se. El Robert va idear un pla per escapar-se i que ningú el trobés. Després de pensar, va decidir fer-se el mort i va cridar:

– Ajuda, ajuda !!!

– Què passa?? -cridà el policia

El nen es tirà al terra, agafà les claus i ràpidament va tancar al policia.
– Ara qui es el llunàtic?? ja ja ja ja!!

El Robert va tornar a casa i la seva mara li va preguntar:

– Fill, què ha passat?

– He decidit ser més responsable, m’he adonat del què és realment important a la vida, a partir d’ara els videojocs queden en un segon pla.

Vull passar més temps amb vosaltres i que em doneu una segona oportunitat.

– Clar que sí fill! Nosaltres només volíem que et recuperessis i per fi tot torna a estar bé.

El Robert va tornar a la seva vida normal però no jugava tant com abans.

ARIEL, ALEX I CAMILO

Conga

Un dia, a la profunditat de la jungla, uns indis estaven ballant la conga de la pluja en rotllana al voltant d’una foguera. Ho feien perquè un Déu va fer que el món sencer tingués una sequera infinita i ja feia dos anys que no queia ni gota.

Volien contactar al Déu de la pluja per dir-li que el Déu del Sol havia assecat les seves terres. El Déu els va escoltar i va decidir contestar fent una pluja.

Un mico va interrompre el ritual i el Déu de la pluja va castigar el mico sense plàtans, però resulta que el mico era la mascota del Déu dels Déus, així que el Déu dels Déus va castigar el Déu de la pluja sense els seus poders. El Déu de la pluja es va ressistir a donar-li els seus poders i va aconseguir escapar.

Mentrestant, en el planeta Terra tot estava cremat i sec. El Déu de l’aigua també volia ajudar, així que va decidir fer un tsunami gegant, però ho va fer amb tanta força que era tan gran que van haver d’evacuar tot el poble indi.

Per aquest motiu el món avui dia té tants problemes, tant de sequeres com d’inundacions.

YANNICK I ELÍAS

El misteri

Hi havia una vegada un nen que havia desaparegut a Barcelona. Era un misteri… els seus pares estaven espantats i preocupats. Per això van trucar a la policia. L’últim cop que el van veure va ser a la seva escola.

El policia estava investigant cada dia però no trobaven cap pista. Els pares del nen van decidir investigar pel seu compte. Així que, per la nit, van entrar a l’escola i van començar a buscar per tot arreu. De sobte, van trobar una sabata que van reconèixer del seu fill.

Estava a dins del gimnàs, just al costat d’una porta que posava: prohibit passar. Com que havien entrat sense permís i per la nit, no duien les claus, així que van trencar la porta i van cridar el nom del seu fill.

De sobte, van sentir la seva veu i van reconèixer aquell crit. Van córrer fins que van trobar al seu fill! Es van posar molt contents i el nen els hi va explicar que la directora s’havia enfadat amb ell i l’havia castigat i a l’hora de marxar es van oblidar que estava en aquella aula i la senyora de la neteja va tancar amb claus i no podia sortir!

Al dia següent el nen va tornar a l’escola i va parlar del misteri amb els seus
amics. La directora es va disculpar amb el nen i tot va tornar a la normalitat,
però… quina por va passar!

FATIMA I AMIRAB

Oemor i Ateiluj

Hi havia una vegada un rei que es deia Sualk i el seu fill, el príncep Oemor. Un dia l’Oemor s’estava comportant malament i com a càstig Sualk li va dir que netegés la torre més bruta del poble. El príncep estava desesperat però ho havia de fer, llavors cada dia netejaria una planta. Al final de netejar la primera planta es va trobar una noia, es van enamorar i es deia Ateiluj.

L’Ateiluj va començar a ajudar l’Oemor netejant la torre. Cada dia es trobaven a l’escala, parlaven de les seves coses i feien la feina. Un dia, l’Oemor li va preguntar una cosa que el tenia molt intrigat. Què feia ella en aquell castell?

L’ Ateiluj li va explicar que la seva mare feia molt de temps treballava allà de minyona. Quan va morir la va deixar a ella d’encarregada i tot i que podia haver marxat d’allà ella preferia quedar-se al castell perquè era on havia crescut.

Quan van arribar a l’última planta es van trobar un drac. Era una torre molt llarga , el drac va agafar l’Oemor i el va tirar per la torre, el príncep estava cridant. Ateiluj va agafar una espasa i va matar el drac i va agafar l’Oemor en l’aire. L’Oemor li va donar les gràcies. Es van fer un petó i van viure junts. Uns anys després van tenir dos fills, un nen i una nena. La nena es deia Anen i el nen es deia Llif.

Sualk va morir per un atac al cor i en Oemor va ser rei i Ateiluj, la reina, el Llif el príncep i l’Anen princesa.

JAMES I NICO

Isaac

Hi havia una vegada un nen que es deia Isaac. Estudiava a l’escola Missiu, a 6è. Estava a una festa molt divertida que celebraven pel fi de curs, però ell no estava gaire content…

L’Isaac era un nen molt tímid, però també era un nen molt intel·ligent i un bon esportista. Tenia por d’anar a una nova escola amb molts nens i nenes i d’anar-se’n sense els seus amics i perdre’ls per sempre. La seva família sempre li deia:

– No tinguis por! És una nova etapa, com una nova vida. Tot anirà bé!

Van acabar les vacances d’estiu i ja era el 10 de setembre… Faltaven només dos dies per anar a l’institut i estava molt nerviós, tant que no podia ni menjar. La mare estava molt preocupada i tota la família també.

Feia poc s’havien canviat de casa. Ara tenia una vista molt maca però estava acostumat a les vistes del mar a l’antiga casa, que per ell eren meravelloses.

Va passar un dia i ja estava preparant la motxilla i l’estoig per estar preparat pel següent dia. Per la tarda anava amb els seus amics al cine per passar l’últim dia amb ells.

Finalment, va arribar el dia que va conèixer als seus companys a l’Institut Santa Maria. Va entrar a la seva classe: primer d’ESO A. Hi havia 28 alumnes a l’aula i si el comptaven a ell 29. La professora Sara va demanar als alumnes que es presentessin i li tocava a ell. L’Isaac va dir:

– Hola, em dic Isaac, tinc 12 anys i m’encanten els esports.

A l’hora del pati va conèixer la Cristina. Era guapa amb els cabells grocs, pell blanca, amb ulleres, era baixeta i molt intel·ligent. L’Isaac es va enamorar directament pels seus ulls blaus com el cel.

Quan uns nens van veure a l’Isaac amb la nena més guapa de l’institut, van empentar a la Cristina bruscament i van insultar i pegar a l’Isaac molt fort.

Van passar 11 dies i els acosadors anaven a insultar però l’Isaac no va ressistir i va donar un cop de puny sense pensar al líder de la banda. Als dos acosadors els hi va entrar por i van agafar al líder i van marxar corrents com una gasela.

La noia es va assabentar de la valentia de l’Isaac i es va començar a enamorar d’ell, llavors es va apropar a l’Isaac i va donar-li un abraçada per agrair-li el que havia fet.

Quan la Cristina va aixecar la mirada, l’Isaac va aprofitar l’ocasió de fer-li un petó.

Va passar 1 any i l’Isaac tenia molts amics i una novia molt guapa.

Aixeca sempre el cap i continua el teu camí mirant recte endevant.

HUGO I CRISTOPHER

Escàndol a París

Un dia, a París, a l’any 2000 va passar una cosa extraordinària… Les persones estaven tan tranquil·lament passejant per la seva ciutat i van començar a veure animals per tot arreu.

Quan van mirar a la Torre Eiffel, van veure un animal que havia aconseguit pujar a dalt de tot i es van assabentar de que no era l’únic que s’havia escapat del zoo del costat.

Ningú sabia perquè havia passat això, però finalment es va saber el per què… La policiava va començar a investigar molt intrigats per saber com havia passat tot. Van entrevistar als treballadors del zoo un per un. L’amo no s’explicava com era possible, deia que havia plegat al migdia i havia deixat a la resta de treballadors allà.

L’Anna, l’encarregada els hi va poder donar els horaris dels treballadors per saber a qui li tocava treballar aquell dia.

Resulta que a l’hora que s’havien escapat els animals només hi eren el Marc i La Laura.

Van preguntar a la Laura, i ella va contestar:

– Jo em trobava malament i el Marc va insistir en que marxés cap a casa. Estava
molt interessat que marxés, però no vull sospitar d’ell!

La policia va anar a buscar en Marc i resulta que s’havia emportat totes les seves coses del zoo, i a casa… tampoc hi era! Però van trobar una nota que deia:

“Si heu arribat fins aquí vol dir que heu descobert que jo vaig ser el responsable de que els animals no estiguessin al zoo. No ho he fet com un acte de vandalisme, al revés, me’ls estimo molt i vaig aconseguir aquesta feina només per aconseguir el meu objectiu: que tots els animals visquin en llibertat! Crec que aquest acte us podrà fer reflexionar a tots. És normal que aquests animals estiguin al centre de París? I a un zoo? Marxo, no em busqueu, sé que he fet una bona feina.”

Al dia següent a les notícies es va saber tot això i la gent va reflexionar, van fer manifestacions a favor de la llibertat dels animals i van aconseguir que el zoo tanqués.

Es creu que el Marc era un treballador d’una protectora però mai més s’ha sapigut res d’ell.

MADISON I ROGER

Katie

Hawkins, Indiana, 1994, 14 de febrer: dia dels enamorats.

Era un dia normal a Hawkins, un poble on tothom vivia molt feliç. En aquell poble hi havia de tot: cases, esglésies, un parc, hotels… També hi havia una fàbrica i d’això és del que anem a parlar. Hi havia un secret sobre això, però molt poca gent ho sabia.

Un matí la Katie es va despertar molt feliç perquè era Sant Valentí, es va vestir, va esmorzar i se’n va anar amb la seva mare cap a l’escola. De camí a l’escola es va barallar amb la seva mare per una tonteria. Ella volia una cosa i la seva mare no se la volia comprar. Com sempre, feien el mateix recorregut: el forn de pa, la biblioteca, la fàbrica i l’escola. La seva mare va anar a buscar-la a la sortida de l’escola, li va deixar quedar-se una mica al parc amb les seves amigues. Una de les seves amigues tenia una joguina súper xula, a la Katie li va fer molta enveja i ella la volia moltíssim. Després d’una estona, la seva mare la va cridar per anar-se’n ja a casa.

La Katie li va demanar a la seva mare si podia comprar-li aquella joguina que tant volia, la seva mare li va dir que no, perquè ja tenia moltes joguines. La seva mare ja estava cansada d’ella perquè sempre estava queixant-se de tot i mai feia res, així que per primera vegada va cridar a la seva filla. La Katie es va enfadar moltíssim perquè ella volia aquella joguina, la seva mare li va dir que parés de fer tonteries i que no es queixes perquè ja tenia moltes joguines. La Katie, sense pensar-ho dues vegades, se’n va anar corrents. Ella no sabia on anava, només sabia que si se n’anava d’allà d’on estava la seva mare es tranquil·litzaria. Va trobar la fàbrica de camí per anar a l’escola, va trobar un lloc molt petit i se’n va amagar allà on possiblement la seva mare no la trobaria. La Katie només es volia amagar de la seva mare perquè en aquell moment estava molt enfadada.

Després d’una estona es va despertar, es va adonar que s’havia adormit i que estava sonant un soroll molt fort. Quan es va despertar, va veure el seu reflex en una finestra i va veure que estava totalment diferent de com era ella! El seu cos havia canviat i a més no recordava qui era. Va anar a l’hospital, allà la va atendre una metgessa, era la seva mare però com no tenia memòria no la va reconèixer. A l’hospital van descobrir que havia estat a la fàbrica. Tothom al poble sabia que aquella fàbrica estava embruixada. Qui entrés allà i estigués més de 5 hores perdria la memòria i no es reconeixerira al mirall.

Per sort, havien fet molts estudis científics i sabien el remei per ajudar la Katie. I així ho van fer, la Katie mai més es va tornar a apropar a aquella fàbrica.

PAULA I GALA

Els Unicorns

Hi havia una vegada, una nena que es deia Elena. A l’Elena li encantaven els unicorns de peluix. Com que no en tenia cap, va decidir anar a comprar.

Quan va arribar a la botiga, va veure dos unicorns per 2×1$. L’ Elena va trigar molt de temps en escollir dos unicorns.

Quan els va escollir i ja anava cap a casa, de sobte els dos unicorns van cobrar vida, i l’Elena es va sorprendre, i va cridar fins que va arribar a casa.

Al dia següent els dos unicorns van anar volant cap a casa de l’Elena. Quan van arribar a casa, l’Elena va pensar que li volien fer mal. Els unicorns van dir:

– No et volem fer mal, només volem ser els teus amics i donar la volta al món amb tu.

– D’acord, aniré amb vosaltres.

I els unicorns es van posar contents. L’Elena es va pujar a l’esquena de l’unicorn blanc.

Se’n van anar volant cap a València, després a Madrid, van parar a Portugal al parc natural das Serras de Aire i Candeeiros, i allà van veure un insecte molt estrany. Van dormir al parc, i al dia següent van anar a Nova York.

Van anar a visitar l’Estàtua de la Llibertat.

Elena: – Oh que bonic!!

Unicorn Blanc: – Sí és veritat!!

Unicorn Rosa: – Sento dir-vos això, però hem de marxar a casa teva Elena.

Elena: – Per què??

Unicorn Rosa: – Perquè sinó els teus pares es preguntaran on ets.

Unicorn Blanc: – Té raó

Se’n van anar a casa de l’ Elena. Quan van arribar van deixar-la al llit i se´n van anar.

Quan va despertar es va adonar que… tot havia sigut un somni!!

OLIVIA I CARLOTA

El Koala

Fa tres anys, jo vivia en una selva d’Austràlia amb la meva mare, el pare i el meu germà gran. Cada dia, quan em llevava agafava cinc fulles del nostre arbre, i les menjava abraçant el meu tronc. Érem molt feliços sent koales, ens agradava molt.

Però, un dia tot va canviar, jo em vaig llevar i vaig agafar cinc fulles del meu arbre i les vaig menjar com sempre, però, llavors vaig veure un tipus de llum taronja que s’apropava poc a poc, vaig escoltar crits dels animals que vivien en la nostra selva i tots els animals es van posar a córrer, mentre la llum taronja s’anava apropant i va ser quan em vaig adonar que era foc!

Vaig córrer i vaig agafar la mà a la meva mare mentre darrere corrien el meu germà amb el pare però el pare va caure amb el meu germà i el foc els va agafar, jo i la meva mare vam córrer però ella es va quedar enganxada amb un tronc i el foc també la va atrapar.

Jo vaig córrer amb totes les meves forces però em vaig desmaiar. Poc després
vaig despertar lentament i vaig veure tot cremat, la meva casa, la selva. Vaig veure bombers corrents, i de sobte va aparèixer una silueta que em va agafar. No vaig recordar res mes, de sobte em vaig desvetllar a un llit molt suau. La silueta que vaig veure abans estava allà, era una noia, que em va dir que es deia Irene.

Vaig viure amb ella tres dies i em vaig voler quedar amb ella. Però un koala no pot viure sempre amb un humà, així que quan poc a poc el bosc va anant creixent, vaig poder tornar al meu hàbitat encara que ja no era el que era.

Em vaig acomiadar de la Irene amb molta pena i amb l’esperança que els humans fossin més responsables amb la naturalesa.

NO DESTROSSEU EL PLANETA, CONVIVIM TOTS I L’HEM DE CUIDAR.

SOPHIA I NOR

La Ciutat de la Bondat

Hi havia una vegada una mare que havia d’anar a New York per feina. El seu marit i la seva filla la van anar a acomiadar a l’aeroport. Mentre la mare no estava, el pare va perdre la seva feina, per culpa d’això van haver de mudar-se a casa dels seus pares, a un poble no molt llunyà. A una hora d’on vivien ara. Per poder menjar van haver de vendre el cotxe i algunes joguines, cosa que el pare i la nena no els hi va agradar gens, però havien de menjar.

El veí es va adonar del que estava passant i no li va agradar gens, per això va decidir ajudar-lo conjuntament amb la germana del pare. El veí va agafar la seva bicicleta i va anar cap a l’ajuntament a demanar-li que, si us plau, li tornés el pis i el treball. Però l’ajuntament ho va refusar, llavors van pensar un plan B, però la germana del pare es va adelantar, va anar al banc per treure un préstec amb suficients diners pel pare.

La mare va tornar, i junt amb els diners de la germana del pare, els veïns i de la mare, van poder tornar a comprar el pis on hi vivien abans.

Gràcies a l’ajuda de totes les persones, aquella família es va permetre fer un viatge al Carib amb tots el seus amics, amigues i veïns.

Van ser una família molt i molt feliç. Gràcies al treball en equip.

AINHOA I JOSEP

La filla de Saturn

Hi havia una vegada a un bosc immens una nena perduda que caminava sense lloc on anar, sense rumb, sense destinació alguna. Aquesta nena es deia Estela i ara us explicarem la seva història.

Estava completament sola, aquell estiu havia mort la seva mare en un accident de cotxe. A més a més el seu pare, per la seva feina havia decidit internar-la a un orfenat.

Es trobava molt sola i recordava molts moments que li venien a la ment de quan estaven en família.

Estela s’avorria molt a l’orfenat i no feia amics, només pensava en la seva mare. Així que un dia va decidir escapar-se.

Era una nit fosca però els professors estaven desperts, encara així, la nena va arrencar a córrer pel passadís. Un dels professors es va adonar, però ja la nena estava fora. Va anar en direcció nord, cap al bosc més proper.

Sort que havia preparat una motxilla. Només portava tres coses: aigua, menjar i el telescopi que la seva mare li va regalar abans de morir. Aquell era l’únic record que tenia de la seva mare.

La nena caminava perduda, estava cansada, va encendre una foguera i es va asseure al seu costat. Va muntar el telescopi i va mirar els estels. Però un d’ells brillava especialment, era Saturn.

La nena va sentir una veu, estava clar, era la seva mare que s’havia convertit en Saturn.

Maya i Miquel

Lluny del nostre planeta

Aquesta història tracta d’uns aliens, la seva vida és molt complicada perquè no tenen els avenços que tenim ara o medicines per curar-se. A més, viuen molt poc.

Però tenen poders màgics que són enamorar a qui vulguin i quan l’enamoren la persona que han enamorat es converteix en la seva mascota.

Normalment enamoraven a dinormitis perquè eren bons protectors amb els seus amos.

Però una raça desconeguda per a ells, (els humans) els van atacar sense previ avís.

Va començar una guerra entre humans i dinormitis. Els aliens, en veure que els dinormitis ja no podien més, van enamorar als humans.

Llavors els aliens els van enamorar i es van convertir en les seves mascotes.

Però com que els dinormitis i els humans eren mascotes s’estaven barallant constantment. Tots volien ser els millors. Els humans tenien avenços tecnològics i medicines i els dinormitis aportaven protecció. Van començar a barallar-se. La baralla no anava bé ja que els dos acabaven malament. Del propi cansament van començar a ajudar-se entre sí i van veure que tots aportaven coses bones.

Van començar una aliança que mai es va desfer i es van portar bé, però sempre estan competint. Sempre intenten separar-se i evitar-se però no tenen problema si han de estar junts.

Així que es van fer amics i no van tenir més baralles.

AITANA I MARCEL

De pare a filla

Ara us explicarem una història. D’amor i de famílies.

La nostra àvia ens l’explicava quan érem petites. Sempre l’explicava el mateix dia de l’any, concretament el dia 15 d’Agost, quan hi ha pluja d’estels i ens passem hores mirant el cel.

En Joan, quan era astronauta i no tenia cap viatge pendent, anava amb la seva dona a un far que hi havia al seu poble de Premià de Mar a veure com s’il·luminava el cel, a veure estels i planetes.

Temps després, la seva dona ja no tenia interès per anar a veure els planetes i els estels, però la seva filla tenia tantes ganes d’anar amb ell que, el primer dia que el pare la va portar al far li va explicar tota la història de quan ells eren joves.

Des del primer dia que va anar al far li va agradar tant, que tots els dies següents demanava al seu pare anar cada dia al far.

Quan la nena es va fer gran, va convertir-se en astronauta com el seu pare i va explicar-li la mateixa història als seus fills, i així de generacions en generacions. Hem d’aprofitar les estones que passem en família estimant el nostre entorn.

El Gos

Hi havia una vegada tres millors amics, un era un ciutadà amb una vida normal, l’altre era un skater i l’altre era un parkourer i li agradava molt saltar. Tots tres estaven sempre junts, però fent coses molt diferents.

Un dia es van trobar un gos, però tots se’l volien quedar. L’skater el volia perquè el podria passejar amb l’skate. El parkourer el volia perquè el podria ensenyar a saltar. El ciutadà el volia perquè li faria més companyia.

Al cap d’un temps van decidir que el compartirien. Van organitzar-se i amb un
calendari a la mà, tots van poder fer les coses que volien amb el gos. I van ser molt feliços estimant els 3 a la mateixa mascota.

BERTA I GUILLEM

La Mina

Hi haviA4 amics que es deien: Manuel, Zoe, Marta i José Luis, que treballaven junts. La Marta i la Zoe eren investigadores i el Manuel i el José Lluis eren miners, treballaven moltes hores.

No eren molt bons treballadors, però la raó era perquè no els hi agradava treballar en la mina, tots ells volien ser geòlegs, però quan ho van voler estudiar els van dir que no hi havia places, van acordar que si feien un bon descubriment podrien arribar a ser-ho. Es van motivar molt, però portaven molt de temps intentant fer un gran descobriment i no aconseguien res.

Això no és gens fàcil. Tres mesos després tots estaven molt desmotivats però en José Luis va trobar un nou mineral. Era meitat zafiro i meitat esmeralda, en José Luis ho va comunicar als seus amics, i entre tots li van posar Zafiralda. Van anar corrents a l’oficina del seu cap i li van dir el que havien trobat. La Zafiralda va ser famosa, valia molts diners, fins i tot més que el diamant.

El seu gran descobriment havia arribat! I ja podrien estudiar per ser geòlegs.

La llegenda dels skaters

Hi havia una vegada tres nens que vivien a una ciutat africana als quals els agradava molt fer skate, els hi agradava tant que anaven a tot arreu amb els seus skates. Sempre intentaven descobrir nous trucs i inventar noves piruetes, però no trobaven el lloc ideal per posar-les en pràctica.

A l’escola no els hi anava gaire bé perquè com es passaven tot el dia buscant una zona on poder fer skate sense molestar als veïns i veïnes de la ciutat, no tenien temps per estudiar i fer els deures.

Un altre dia, un dels nens es va fer molt de mal a la cama per culpa de fer un truc amb el seu skate en un lloc poc segur.

Ells sabien fer moltes coses, backflips, piruetes, etc.

Un altre dia va passar un nou accident: fent un backflip es va caure i va perdre el coneixement. Els seus amics estaven molt nerviosos i van avisar al 112 perquè vingués una ambulància. Va estar uns dies a l’hospital i els seus amics, mentrestant es van reunir amb gent important del poble per construir un parc per poder jugar amb l’skate sense perill.

Al cap d’un mes ja estava recuperat i fent proves tots junts al nou skate park.

EMA I DANI

Pol Nord

Hi havia una vegada una família de pingüins que van decidir anar d’excursió a la muntanya més gran del Pol Nord. No trobaven molt menjar en aquella zona i havien de sobreviure. Per arribar allà havien de travessar molta extensió de gel relliscós ple d’enemics, de flors de gel enverinades, plantes de neu carnívores, etc.

Van fer una de les coses que més por fan. Deixar casa seva i buscar un nou lloc on viure. Tenien molta por i no sabien quins perills els hi esperaven. Però les ganes de viure els va portar al viatge més meravellós que els seus ulls van veure mai.

EMMA I DIEGO

La màgia de l’anell

Hi havia una vegada, en un petit poble molt llunyà, un home que es deia Josep. Josep vivia en una petita granja amb la seva núvia Maria, a qui coneixia feia mots anys i que estimava moltíssim. Un dia, va decidir casar-se amb ella, i per fer la gran pregunta li va comprar un anell ple de diamants, que li va costar totes les seves economies.

Estava entrenant per fer la gran pregunta perfectament quan, sense voler, va deixar caure el seu anell en el riu. Desesperat es va tirar al riu en busca del seu anell, però quan va entrar en les aigües no va veure res. Amb por de perdre tot va començar a buscar molt més ràpid fins que va trobar un peix. Però no era un peix comú: era el peix més gran que havia vist mai. En Josep es va pensar que el peix s’havia menjat l’anell, així que va agafar un ganivet que tenia a la butxaca i el va intentar matar, però el peix va cridar:

-No! Tingues pietat de mi, si us plau!

-Un peix que parla? -es va preguntar el nostre protagonista, però estava tan preocupat amb el seu anell que ni va voler perdre el temps pensant que estava boig, així que directament va preguntar:

-Què has fet amb el meu anell, peix estúpid? Ara he perdut tot el que tenia, tots els meus diners a la paperera! Què pensarà Maria de mi, quan arribi a casa i li digui que ho he perdut tot? Em deixarà per sempre! A més, hauré de vendre tota la meva granja per sobreviure, i estaré sol, sense casa, sense família, sense parella, sense res! Va començar a plorar, però no es podia veure perquè estava a l’aigua!

-Ei, ei, que m’estàs dient? De veritat que creus que menjaria aquestes porqueries que vosaltres humans tireu a la mar? El meu cosí se’n va menjar una ampolla de plàstic i es va morir, així que jo no cauré en aquest truc com ell!

Es notava el peix bastant trist, així que Josep li va preguntar si trobava a faltar el seu cosí, i el gran peix no només va dir que sí, sinó que també va contar la història d’altres familiars, amics i fins i tot preses que es van morir per no poder moure’s o perquè el seu estómac estava ple de plàstic. Al final, va dir:

– Vosaltres humans m’ho heu tret tot: els meus amics, la meva casa… I tampoc podem fer res contra vosaltres, ja que no som tan “poderosos” com vosaltres i com les coses que fabriqueu i compreu amb els vostres diners, que us semblen tan importants però no tenen cap importància aquí abaix. Però després, quan us passa alguna cosa realment important, culpeu al primer que veieu, i no us importa si és innocent o no, només podeu veure la ràbia que teniu.

– No crec que un peix pugui plorar, però si li preguntessis al Josep si ploren, juraria que havia vist aquell peix plorant. El va abraçar, va tancar els ulls, i lentament va perdre les seves forces…

– Josep, Josep, desperta’t!

– Va escoltar una dolça veu, i quan va obrir els ulls va veure que era de la seva núvia Maria

– Gràcies a deu que t’has despertat, estava molt preocupada per tu.

Josep la va abraçar i li va contar tota la veritat, des de la quantitat de diners que s’havia gastat en l’anell fins la conversa que va tenir amb el peix.

-Josep, entenc que em volies donar el millor, molt més del que mereixia; però has d’aprendre que no és perquè tinguis més diners que t’estimaré més. No necessito cap anell, sinó un cor ben ple d’ amor i alegria, per dir-te que em casaré amb tu.

I ELLS VAN VIURE FELIÇOS PER SEMPRE.

RODRIGO I BARRI

El partit

Avui a les 4 de la tarda hi haurà un partit molt important, el més important de tot l’any a l’estadi SpeedBall a Orlando. Els jugadors estrella són la Noa, d’un equip, i l’Arnau d’un altre. Ha vingut públic de tot el món a animar-los. Tothom s’està comprant samarretes i bufandes dels seus jugadors preferits. Tots s’estan esperant a que comenci el partit.

Comença el partit i l’equip de l’Arnau va guanyant, però l’equip de la Noa ha remuntat i tot l’estadi s’ha posat molt content animant la Noa. La Noa pensant en com agafar la pilota daurada sense que l’Arnau no l’agafi també, quan de sobte li passa la pilota pel costat i la Noa va cap a ella però l’Arnau se la troba al mig i també la vol agafar. L’Arnau i la Noa estan en lluita per veure qui agafa la pilota més valuosa del partit. Tot l’estadi està ansiós per saber qui guanyarà.

Finalment l’agafa l’Arnau, i el seu equip guanya. Tots ho celebren molt, fins i tot l’equip de la Noa. S’alegren molt per l’equip de l’Arnau. L’Arnau està molt content perquè gràcies a ell el seu equip a guanyat.

ARNAU I NOA

La parella i el monstre

Hi havia una vegada una parella que estaven acampant en un bosc de París, on deien que habitaven monstres però no era segur, mai s’ha sabut. La parella estava molt feliç en la seva tenda de campanya. El noi tenia gana i va agafar un grapat de llenya i anava caminant tot feliç cap a la tenda de campanya. Va arribar, va encendre un foc, va agafar uns quants núvols de sucre i es va seure. Van menjar molt feliços. Després van escoltar un soroll, van fer un sospir i tot va quedar en silenci. De cop van escoltar passes, com si algú estigués molt a prop. D’uns matolls va sortir un tipus de monstre pelut amb moltes ferides i semblava amb molta gana. La parella va començar a córrer espantats pel monstre, el noi va ensopegar i el monstre el va enxampar però la noia el va distreure amb una branca. Mentre el monstre estava distret, el noi va aprofitar per córrer i el monstre els va perdre de vista. La parella va fugir del bosc. Finalment no els va passar res però es van espantar molt per culpa del monstre. Van arribar a casa i es van seure a veure la televisió, van veure a les notícies que havia desaparegut un grup de nois al bosc on havien estat. La parella es va espantar del que havien vist. El noi va agafar el telèfon i va trucar a la policia i els va dir que ells van anar també a aquell bosc i es van trobar un monstre que era molt agressiu.

ERIC I OMNIYA

El campament

Fa molt i molt de temps, un noi va descobrir un indret molt especial, amagat i recòndit dins d’un bosc de roures i faigs. Es tractava d’un campament secret, amb edificis antics que conservaven però, el luxe i l’esplenderositat de temps llunyans.

En veure aquell espectacular paisatge, i tot i les seves pors inicials, va decidir entrar. Va agenollar-se per creuar el passadís secret que existia sota un turó ple d’arbres i arbustos i, un cop a dins, es va quedar molt sorprès i desconcertat.

Aquell enigmàtic lloc era un monestir de monjos, entesos i coneixedors de multitud de pòcimes i remeis antics. Tota aquella sabiduria que els monjos emanaven el va fascinar i s’hi va estar allà durant dies i setmanes. Però, al cap d’un temps, començava a enyorar a la seva família i va voler marxar, però aquells monjos, que havien descobert en ell una saviesa diferent, un coneixement de la tecnologia i la robòtica que els fascinava i que desconeixien, no el van deixar anar.

I des d’aleshores hi viu atrapat en aquell lloc màgic i secret. Es creu que, quan la terra es mou sota un bosc de roures i faigs, és el noi intentant alliberar-se de les arrels que l’empresonen.

CLÀUDIA I MIRELLA

El Falcó Milionari

Hi havia una vegada un nen petit, llargarut i esquifit que vivia amb el seu tiet en una petita casa vella i atrotinada. Juntament amb la seva mare, formaven una famÍlia que vivia d’una manera molt humil i modesta.

El seu tiet somiava en capgirar aquella situació creant i ideant invents sense parar. El dia del seu aniversari li va regalar el seu últim invent, on havia estat treballant molt i molt de temps, i on havia invertit fins l’últim cèntim. Es tractava d’una nau espacial. El noi es va quedar molt sorprès i meravellat en veure aquell invent i va voler a l’endemà mateix enlairar-se i volar per sobre les estrelles, que sempre havia estat un dels seus somnis.

Durant el temps que va estar volant per l’univers va descobrir nous móns plens de fantasia i imaginació. Quan tornava a casa li explicava al seu tiet, amb cert nervis i impaciència el que havia vist i aquest ho transformava en quelcom concret i real.

Els seus invents van ser tota una revolució i van començar a guanyar molts diners, tants que fins i tot van fer-se milionaris. I ara a aquell noi se’l coneix arreu del món com el falcó milionari.

ALEJANDRO I OLEGUER

Un viatge pel món

Hi havia una vegada un ésser fantàstic, llargarut, arrodonit i de color groc, conegut entre el públic juvenil com minions, que es va proposar un repte. La seva gran il·lusió era viatjar per tot el món a sobre d’un Ferrari.

Un dia travessant les muntanyes de l’Everest, es va trobar un cavall i es van fer amics. Ell li va explicar el seu propòsit i es va quedar fascinat amb aquella idea, i tots dos van continuar el seu viatge al voltant del món.

Un cop, viatjant per Buenos Aires una gavina els hi va atacar, i van marxar súper-ràpid, completant al cap de 80 dies la volta al món.

CARLINO NIL I CARLINO POL

El desastre robòtic

Hi havia una vegada quatre robots ensopits i avorrits que es passaven el dia tancats a casa, complint les ordres dels seus propietaris.

Un dia mentre miraven el televisor van veure un anunci que proposava quatre setmanes de diversió a la sabana per conèixer els animals més comuns i els més exòtics d’aquest tipus de vegetació. Els hi aseguraven una estada de luxe enmig d’aquest fantàstic entorn, en una casa africana de tova amb tots els luxes, les comoditats i l’aigua potable neta. L’anunci acababa amb un frase molt suggerent: La sabana, el millor lloc!

Tenien moltes ganes d’anar-hi i per això van reservar el viatge per a la setmana següent.

Després d’un llarg viatge en avió van aterrar al bell mig de la sabana, i tots van coincidir que es tractava del millor món que mai havien visitat, però a mida que avançaven entre les plantes herbàcies i els arbustos, es van adonar que els animals estaven sent maltractats.

Buscant i indagant pistes per esbrinar quins eren els líders i culpables d’aquella desastrossa situació, van esclarir que es tractava dels amos del complex hoteler on s’allotjaven, dos senyors dolents, maleducats i malèvols.

Es van reunir els quatre robots per idear un pla per desenmascarar-los i alliberar així als animals que portaven temps presos de la llibertat desitjada.

Quan els van atrapar els van denunciar a la policia i ara els animals gaudeixen de la seva llibertat, i són ells els que passaran la resta del seu dies engarjolats.

MAX I POL

Batman i els animals rebels

Hi havia una vegada, en un bosc llunyà, una persona dolenta i malèvola que un dia, amb els seus animals, es va rebel·lar contra un dels superherois més famosos del món, en Batman, qui des de feia temps vivia a les seves terres i els atemoria obligant-los a quedar-se als seus caus i nius sense sortir.

Fins que un dia, aquest home pervers va idear un pla per aconseguir abatre aquell heroi vil i maligne, convertint als animals en un exèrcit de bèsties ferotges i salvatges i omplint el bosc de ceps i trampes per aconseguir atrapar-lo.

Finalment van capturar en Batman i els seus gossos, un dálmata i un bulldog ensinistrats també per a fins malignes. Després d’un temps engarjolats, en Batman va acceptar marxar per sempre més de les seves terres, i es van instal·lar a les illes Canàries on ara disfruten dels volcans i les pluges de lava.

JANA I DANIELA

Barcelona il·luminada

Hi havia una vegada una noia que va viatjar per primer cop a la ciutat de Barcelona. Tant li va agradar aquesta ciutat que va decidir quedar-se. En una de les moltes rutes que realitzava per la ciutat comtal cada setmana, va anar a parar al Tibidabo, on es va enamorar d’aquell espectacular paisatge.

Des d’aquell moment no va faltar ni un sol dia a la seva cita amb aquell lloc tan emblemàtic, i allá, amb la mirada posada en l’infinit, gaudia observant i dibuixant els seus edificis i la seva inconfusible silueta.

Un tarda, aprofitant que s’apropaven les vacances de Nadal, va haver de viatjar a Itàlia, la seva ciutat natal, per visitar a la seva família, i pocs minuts després que l’avió s’enlairés, va quedar meravellada de la seva il·luminació. La ciutat de nit, vista des de tan amunt, era increïble. Mai havia vist un espectacle semblant.

La ciutat, que era conscient de l’estima que li tenia, va voler acomiadar-la il·luminant les llums, amb forma de cor, en el lloc més especial i significatiu per ella, el Tibidabo, qui esperava impacient la seva tornada.

IRENE, MIA I BERTA

L’accident

Un dia ennuvolat i plujós a la ciutat de Londres, va ocórrer un accident. Un cotxe i una moto van xocar just davant del Big Ben. Tots dos conductors van ser atesos per la policia i les ambulàncies, que els van auxiliar de seguida.

Tots dos van ser hospitalitzats a la mateixa habitació. Al cap d’uns dies, el senyor va ser donat d’alta i, abans de marxar, va insistir en les seves disculpes cap a la noia. Durant aquells dies de repòs i de cura a l’hospital es van fer amics.

Un cop tots dos van tornar a les seves cases, quedaven tots els dies per prendre un café, i cada cop es veien més sovint per fer altres activitats.

Al cap d’un temps de sortir junts es van fer el seu primer petó i després d’uns mesos es van casar.

ALEIX, JOEL I MAX

El naixement de la girafa

Fa molt i molt de temps, en una bonica i extensa illa a la costa sud-est d’Àfrica, coneguda com a Madagascar, una girafa va tenir un bebé.

Ella era la reina d’aquest espectacular lloc i manava també sobre les espècies animals que hi vivien als boscos tropicals, les platges i els esculls de corall dels voltants.

El cua caproig, una au originària d’aquesta regió, i la seva amiga més fidel i lleial, va ser l’encarregada de sobrevolar tot el territori anunciant la bona notícia.

El seu palau, situat al final de l’Avinguda dels Baobabs, va rebre durant dies a tots els seus habitants que anaven a veure-la i felicitar-la i l’obsequiaven amb els seus millors regals.

ADRIÀ I ABEL

L’unicorn de Nadal

Hi havia una vegada, un poble molt petit, on els seus habitants portaven una vida molt normal i fins i tot, avorrida. S’havien acostumat a viure sempre de la mateixa manera i s’havien habituat a suportar les altes temperaturas que patien tots els dies de l’any.

Un dia, un ésser màgic i fantàstic, conegut de moltes històries mitològiques hi va aterrar en aquell poblat. Provenia del Pol Nord i es va sorprendre en veure a tots els seus veïns tan acalorats. Però ells, tot i això, li van voler donar una benvinguda com cal i el van tractar amb tant d’afecte i cura que els hi va voler agraïr portant-lis l’hivern.

Al cap d’una estona tot el poble s’havia transformat en un paisatge nevat, cobrint de neu les teulades de les cases i els molts arbres que creixien al seu voltant.

L’unicorn els hi va donar guants, bufandes i abrics per poder suportar aquelles temperatures tan baixes i poc normals per a ells. I tan contents estaven que van començar a crear figures amb la neu, a decorar els arbres i dibuixar en les finestres.

Diu la llegenda, que en aquest poble on mai hi passava res, ara hi passen moltes coses i tothom el visita per ser el creador del Nadal i del seu esperit nadalenc.

MARIONA I SOFIA

El caos dels robots

Hi havia una vegada, un senyor molt llest i intel·ligent que va crear un robot, i aquest robot era també tan llest i diligent, que en va crear encara més robots com ell.

Al cap d’un any, la ciutat va ser assaltada i destruïda pels mateixos robots.

Durant aquest temps, un home expert i molt savi en robòtica, va estar investigant la manera de destruir aquestes malèvoles màquines, que tant mal havien fet a la ciutat.

Quatre anys d’investigacions va ser el temps que va necessitar l’home per descobrir com fer-ho. I un cop les ciutats i la humanitat van ser recuperades es van prohibir els robots per sempre més.

LEO I MARC

Plàstic al fons del mar

Hi havia una vegada, en senyor que navegava des de feia dies a bord del seu veler, una embarcació lleugera que es movia mitjançant la vela i era propulsada per l’acció del vent.

Un dia va escoltar un soroll que provenia del mar, i sense pensar-s’ho, aquell home, gran amant de la fauna marina i expert en busseig, es va llençar al mar per esbrinar d’on provenia aquell so tant estrepitós que semblava demanar auxili.

Bussejant uns quants metres, es va trobar una balena enredada en una xarxa i envoltada de plàstic. El seu crit d’ajuda cada cop era més dèbil, per això calia donar-se pressa per salvar-li la vida, però ell sol, tot i els seus esforços no va poder. Per això va pujar a la superfície novament i va demanar ajuda des de la ràdio del vaixell. Al cap de poc temps molts mariners van arribar per socórrer l’animal i van poder salvar la balena.

Malauradament, no tots els animals que allà hi viuen tenen la mateixa sort.

MAR I LIA

El viatge a la lluna

Hi havia una vegada dos germans que des de feia molt de temps somiaven en viatjar fins a la lluna. Cada dia, al capvespre, asseguts al banc del porxo de casa seva esperaven la seva presència. Eren, des de ben petits uns grans aficionats a l’astronomia i tenien molts coneixements sobre els planetes, les estrelles i les constel·lacions.

Un dia, pensant en com complir el seu desig, van passar davant del loter del seu poble i, amb els seus estalvis, van comprar un número de loteria acabat en 55. Aquella mateixa nit, van escoltar el sorteig per la ràdio, i no es podien creure que el número afortunat fos el mateix que ells havien comprat: el 45655.

Una enorme emoció els va assaltar, aviat podrien complir la seva fantasia, apropar-se i viatjar a aquest fascinant i sorprenent satèl·lit. Tenien molt clar on invertir els diners de la seva fortuna, per això, al cap d’un temps, tots dos germans orbitaven emocionats i feliços al voltant de la lluna.

XIANA I LUCIA

Juràssic a l’actualitat

Després de la negació del govern de seguir amb l’estudi científic de reviure als dinosaures, el doctor Martin Berdath va seguir amb les seves proves amb el seu equip Join Us. En un experiment, tots els anys de recerca van donar el seu fruit. Van reviure als dinosaures i els tenien captius, ja que si el govern observava qualsevol signe de perill, els anys d’investigació no haurien servit de res. Van trobar l’illa Vanuatu, sense població i amb riquesa natural per reproduir el que es va viure fa milers d’anys. Podran els científics seguir amb el seu secret?

MARTIN I ÀLEX

Neu o desert?

Hi havia una vegada un nen, en Thomas, que va néixer amb poders màgics… Quan els seus pares eren soldats, van fer alguns experiments amb ells i van aconseguir que el seu pare controlés el foc i la seva mare l’aigua. Per una missió molt important els seus pares van haver de separar-se. La mare viurà a l’Antàrtida per un temps, fent proves de construcció amb l’aigua. El pare viurà a una ciutat d’Aràbia Saudita. En Thomas es troba en un moment delicat… on anirà a viure? Si va a un lloc molt fred el seu foc perdrà força i no li resultarà gratificant… i si va a un lloc molt calorós… el mateix passarà amb la seva aigua. Què faríeu si fóssiu en Thomas?

JANA I MARTINA

El gran meteorit

En un futur, pel canvi climàtic hi haurà ciutats on no s’hi podrà viure. La unió europea va decidir unir tots els monuments més emblemàtics en una mateix país. Molta gent, doncs, haurà de buscar recursos per sobreviure perquè la gent de grans calers seran els únics que podran viure dins aquest país. El món s’està tornant boig, no es respecten els drets humans, tornen a haver desigualtats entre homes i dones, i entre rics i pobres… El canvi climàtic segueix afectant al planeta i a nosaltres mateixos. Ja no sabem qui érem ni qui som… El planeta pateix i… de sobte… La capa que protegeix la Terra ha perdut força i ha deixat entrar un gran meteorit. Què passarà? Podrem extreure informació d’aquest meteorit per buscar vida a un altre planeta, o acabarà amb tot aquest patiment?

GABRIEL, ORIOL I DAVID

El partit històric

Hi havia una vegada, un nen que es deia Jordi i era un gran aficionat del bàsquet. Sempre anava als partits del seu equip preferit, l’Emaya. A la seva escola feien bàsquet i es va apuntar. Van passar anys i el Jordi es va fer gran, els entrenadors li deien que jugava molt bé i que tenia molt de talent jugant a bàsquet. Un dia, dos senyors de dos equips diferents es van apropar a ell i li van dir que si anava a jugar al seu equip, l’equip li pagaria la universitat. No sabia amb quin d’aquest senyors anar-se’n. Al final va decidir anar a fer la prova als dos equips i li van dir que podria entrar al que volgués, però tenia tres dies per pensar-s’ho. A un equip hi havia la seva millor amiga, la Maya. I a l’altre el seu cosí. Què faríeu si fóssiu en Jordi?

AYA I EMMA

Els extraterrestres

Hi havia una vegada un món ple d’extraterrestres que eren bons, però hi havien tres que eren dolents i sempre molestaven als altres. Al final tots es van enfadar i van arribar a un acord. Al dia següent els hi van dir que havien de marxar per intentar trobar la il·luminació, ja que molestaven molt i no respectaven res. Aquests tres ho van entendre, van agafar la seva nau i es van anar per un temps. En tornar al seu planeta la seva actitud va millorar molt i sempre deien que el respecte és important.

MARCEL I LASZLO

La festa dels animals

Hola, sóc el CATICORN. Dic “el” perquè sóc l’únic animal mig gat mig unicorn que hi ha al planeta Terra. Vinc del planeta Ponteus… És estrany aquest nom, oi? Doncs imagineu-vos les criatures que hi ha allà. El meu millor amic és mig tauró mig colom, i la seva germana és mig girafa mig tortuga. És cosa rara, ho reconec, però un cop neixes en aquest planeta tot et sembla normal i bonic. Els meus pares sempre em van dir que la diversitat és bellesa i que tots som diferents, però iguals. Diferents i iguals, curiós, oi? Ja fa molt de temps de que no veig la meva família i avui és EL DIA. Avui torno a veure la meva família, als meus amics… i per celebrar-ho faré una gran festa a casa.

EIRA I GINEVRA

El monstre de les piles

Hola, sóc la capitana del coet Apilo. Cada any agafem les piles gastades del planeta Terra i les enviem al planeta Pikeku. Ja sabem que les piles són molt contaminants, és per això que es va crear el monstre Kasuki, que menja piles i en produeix de noves. Aquest any estem en perill de nivell 4. Kasuki es nega a menjar més piles, està tip, i això ens fa pensar una cosa… què fem? No podem obligar a Kasuki a menjar més, però podem pensar què podem fer per ajudar a la nostra Terra. Aquest comunicat és per reflexionar… posem-nos les piles.

ELOY I ROC

Dream bananas

Quan somnio em sento lliure, sense responsabilitats… Avui he tingut un somni d’allò més estrany. Estava assegut a sobre d’una banana voladora i em dedicava a pescar núvols per saber quin gust tenien. Eren toves, com els llaminadures, i tenien un gust a… res. Sabien a aigua, ni dolç ni salat.

ARNAU I BRUNO

Aprenent a parlar

Recordes el primer dia que vas aprendre a parlar? Doncs jo sí. Ara parlem moltes vegades sense pensar, i després tenim problemes… però no recordem quan vam començar a fer això ni quan pensàvem per parlar. Qui ens va ensenyar a parlar i com? Van ser molts dies, una estona…?

Jo aquell dia el recordo molt bé. Estava a la guarderia amb la meva mestra Montse. Ens va ensenyar l’abecedari i mica en mica vam començar a dir paraules curtes. Era una sensació estranya, era la primera vegada que algú m’escoltava dir una paraula que no fos “gui, gui, ga, ga”, “mama”, “papa” o “ito” de vull el meu “potito”.

ELA I IRIA

Inventen el cinema

Quan érem petites, jo i la meva germana, tot era gris i trist. El dia del meu aniversari la meva mare ens va convidar al cinema. Era la primera vegada que escoltava aquesta paraula. Quan vam anar era una lloc enorme! Tenia un títol gegant i amb molta llum! En entrar a veure la pel·lícula vam quedar tan sorpreses que mai oblidaré aquella sensació. Era una pantalla gegant, amb uns colors tan vius! Recordo que des que van construir aquell cinema al poble tothom era més feliç, deia “bon dia” i “gràcies”.

EN YI I DANIELA

La contaminació del Iago

En Iago era un nen bastant entremaliat. Li agradava llençar coses al mar, sobretot plàstics. Un dia d’estiu va decidir anar a fer busseig amb un grup d’amics. Quan era al fons del mar no va veure res més que tots aquells plàstics que va estar llençant, i dos o tres peixos. Això el va fer reflexionar que aquells plàstics no van en lloc, no es destrueixen, sinó que fan mal a la vida marina. Des de llavors va aprendre a estimar la naturalesa, a reciclar i es va convertir en biòleg marí.

AINA I ELA

El cavall mutant

Un dia, un aventurer decideix viatjar a un planta que es diu RM.PRO. Quan viatja allà, observa que aquell planeta està molt contaminat. El noi decideix buscar una forma per ajudar als seus habitants a viure millor i… buscant en un pantà es troba a un cavall amb cap de dinosaure, i el millor de tot… parla! Quin ensurt! De seguida s’omple de valentia i aconsegueix fer-se amic d’aquest cavall tan especial. Decideixen anar a buscar una cura per al seu planeta. Viatjant troben una espècie d’estructura que treu porqueria per la seva boca! Potser és això el que contamina el planeta RM. PRO? Aquí comença la seva aventura!

RICARD I MOHAMED

 

Foc

La simplicitat hipnòtica del foc.

CARLA, MARIA (P5) i BRUNA (P3)

La natura sempre guanya

La natura requereix de la col·laboració de l’home per protegir el nostre planeta.

NOEL, ÀLEX (3r) i NIL (P3)